(Intro del Programa Cactus de l’1 de Juny a @ib3radio)

La directora de cine Valerie Sans-Minuette, coneguda sobre tot pels films ‘No em toquis, desitjam’, ‘Smart Love Teenagers’ o ‘Els emoticones a mitja nit’ acaba d’estrenar la película ‘L’última carta de Celine’.

“Fa 50 anys, si estàvem enamorats, la nostra vida girava entorn a aquella carta. Ara, la nostra ansietat de resposta de la persona que desitjam dura pocs segons, els que tardam en triar una emoticona”.

Un thriller ambientat en els anys 60 sobre dos gais que no se poden veure, ni tants sols telefonar-se, i que només es relacionen a través de cartes d’amor que ell, en Francois li envia a nen Tibauhd passant-se per na Celine…

La cinta, a camí entre la ironia de Putillón i el drama de LE CroCOyon, és un subtil homenatge als treballadors de correus. I és que, en Pierre, carter del barri den Thibaud (la falsa Celine) sap perfectament la història dels dos homosexuals reprimits.
És el responsable que les més de 100 cartes que s’escriuen, una des de la Bretanya, l’altra des de Montpellier, arribin a la seva destinació: el cor d’un amor impossible.

A la roda de premsa anterior a l’estrena, al festival de San Saturnine de Canard-Sud, Sans-Minuette va dir: M’agrada el contrast, la contradicció d’un temps en què la prohibició moral provocava rius i rius de creativitat literària. Ara, en Thibaud i en Francois s’haguessin conegut a una pàgina d’internet, s’enviarien missatges tot el dia i la figura del carter seria rellevada per un algoritme de Silicon Valley.

Conclou. “Fa 50 anys, si estàvem enamorats, la nostra vida girava entorn a aquella carta, i tot esperant un nou correu, ens passàvem hores analitzant, paraula per paraula, els escrits fets a mà del nostre amant prohibit. I així passaven les setmanes.

Ara, la nostra ansietat de resposta de la persona que desitjam dura pocs segons, els que tardam en triar una emoticona.

(font @cactusib3)