L’obsessió dels pares per l’anglès, i negoci que hi ha al darrere d’aquesta obsessió, i la necessitat també obsessiva d’enfortir el vincle amb l’infant, té una soll•lució barata. Que l’idioma els entri no per un tub, sinó per un mugró.

Aprendre un idioma i el més aviat possible. O això, o el desert. La vida moderna i la paternitat obsessiva te regalen escenes com aquesta: al carrer, una mare mallorquina li parla als seus fills de devers 6 i 9 anys en anglès, amb l’accent i la gramàtica de na Dora l’Exploradora, mentre es disposa a acompanyar-los en cotxe a escola. Me jugaria el que fos que aquesta dona, com jo, no feia mai el homework a l’època de l’institut, per què l’anglès l’avorria.

‘Mammy. Aprofiti el moment en què es potencia al màxim el vincle amb l’infant perquè es vagi familiaritzant amb anglès’, perquè vagi ja succionant anglès no per un tub sinó per un mugró. I de regal, un body de la Universitat de Harvard.

Ja hi ha empreses que te conviden a somiar en anglès.

Ara tot és diferent.  No hi ha temps que perdre. El doctor en psicologia i neuropsicòleg, Álvaro Bilbao, expert com pocs en pares sobre estimuladors i el cervell infantil, diu: “Volem nins perfectes, redons i brillants, com els tomàquets del supermercat”. Aquesta frase brutal me fa recordar un cartell d’un col·legi privat d’elit de Palma, situat, en el centre de la ciutat, amb el títol We Love Languages, ens mostra tres nins d’uns 10 anys amb les samarretes d’importants universitats espanyoles o del món.

Aquesta escola ens està dient que l’idioma és un resultat, com quan l’ex president Bauzá va dir, tot defensant el trilingüisme a les Balears, que apostar per aquest model educatiu era “apostar per la productivitat”. La frase més cruel la diu al final de l’entrevista a La Sexta: “No tenim ni un minut que perdre. Estam davant una societat competitiva. Si no ho sabem nosaltres (l’anglès), els llocs de feina d’aquí 15 anys no seran pels nins de les Balears”.

Un cartell d’un col·legi privat d’elit de Palma, amb el títol We Love Languages, ens mostra tres nins d’uns 10 anys amb les samarretes d’importants universitats espanyoles o del món.

Nins amb samarretes d’universitats d’elit per promocionar l’aprenentatge d’idiomes a una escola privada.

Missatges com aquest han arrelat en el que jo anomeno comunity parents, pares i mares que volem omplir les seves criatures de coneixements i motivacions des del principi de la seva existència. I si pot ser, amb idiomes.

Començo a entendre encara més perquè hi ha infants que gaudeixen tant d’estar amb els seus predins. Entre d’altres motius, perquè no els parlen amb anglès.

Si ja hem vist nins amb samarretes d’Esade per recordar-nos que aprendre anglès és la clau de l’èxit: què serà allò proper? Mares alletant els seus nadons mentre els parlen en anglès? Encara més: hi hauran centres d’elit on s’organitzaran jornades de Breastfeed Time (posem-li un anglicisme, que ven més)? Alletament en anglès.

Els fulletons de propaganda de les hipotètiques sessions podrien dir coses com: ‘Mammy. Aprofiti el moment en què es potencia al màxim el vincle amb l’infant perquè es vagi familiaritzant amb anglès’, perquè vagi ja succionant anglès no per un tub sinó per un mugró. I de regal, un body de la Universitat de Harvard.

Començo a entendre encara més perquè hi ha infants que gaudeixen tant d’estar amb els seus predins. Entre d’altres motius, perquè no els parlen amb anglès.