És a punt d’acabar l’onzena legislatura, la més curta de la historia de la democràcia, però a mi se m’ha fet molt llarga. Indigesta, a més no poder. I la meva indignació no cap en una piulada. Per tant, cap polític de la nova fornada la tindrà compte. Estic impacient per saber com la definiran aquest període les viquipèdies o els llibres d’història. Quin títol li posaran? Aquesta és la meva proposta. La Gran Legislatura VIP.

Voreu. Tot i haver durat tan poc , no és estrany dir que ha sigut la més televisiva, per no dir únicament televisiva. Proposo a algun estudiant de periodisme desmotivat que faci una treball sobre el nombre d’aparicions públiques diàries dels portaveus parlamentaris de PP, PSOE, Podem o C’s, els noms dels quals no citaré per no fer davallar els potencials lectors en vertical d’aquest article.

Acostumats ja la sobreexposició mediàtica de la classe política, si ja a la X legislatura el debat havia inundat el Prime Time televisiu en detriment de Norias, Anarosas i altres escombraries, a la Gran Legislatura VIP el show s’ha traslladat al propi Congrés dels Diputats. M’ha faltat sincerament una retransmissió d’una sessió de la cambra a l’estil Sálvame, amb en Jorge Javier visitant els camerinos-despatxos dels portaveus abans d’intervenir a la tribuna d’oradors. O na Mercedes Milà de Gran Germà debatent a plató amb els familiars dels polítics que son en directe a la casa-congrés. #GHVotaHernandoPsoe. També he enyorat poder escoltar i veure en directe la reunió a tres bandes dels partits del canvi, o fins i tot poder opinar a través de Periscope.

També recordaré aquesta com la Gran Legislatura VIP en què la indignació per la corrupció ja dura el mateix que un hastag, i sobre tot en què Rajoy ha esdevingut un funcionari més, això sí, cobrant la paga doble després de carregar-se un ministre evasor. I que ha sortit del plasma per rebre a La Moncloa un Jordi Évole amansit, també en funcions. Tot i això, m’ha faltat del president que hagi rebut en audiència mitja dotzena de refugiats sirians i deixar-los acampar a La Moncloa.

Fins i tot m’hagués agradat veure les rondes del Rei Felip Sisè amb els portaveus parlamentaris patrocinades per alguna marca comercial, estil photocall a La Zarzuela, donat que no han servit Pa namá.