El periodisme clàssic, el que s’anomena “de trinxera”, consisteix en fer una crònica diària, de la forma més concisa possible, dels fets que se pensa que tenen major transcendència social.

Els periodistes tenim tendència a construir relats pessimistes del món, ja que estan basats en les preguntes que els poders econòmics i polítics no volen que els facin.

Quan vols saber què hi ha darrere d’allò que expliquen (o no volen explicar) els poders fàctics, corres el perill de trencar mites, d’abandonar l’idil·li amb el món color de rosa que t’han intentat contat des de petit.

En els darrers 10 anys el relat informatiu que ha entrat amb força enmig de les guerres, les tensions socials i les depressions econòmiques, és la crisi climàtica. Empesos per la inèrcia de l’actualitat, i per la necessitat d’impactar cada dia en la consciència dels ciutadans, els periodistes dibuixam un futur molt negre per la humanitat.

La paraula que poc a poc es va escrivint en la nostra consciència és la desesperança en el món com a projecte col·lectiu. Amb els joves més preocupats per comprar-se unes Nike i de fer-se vídeos ballant a Tik tok, i amb una ciutadania esgotada per poder tirar endavant el seu dia a dia, el debat sobre la crisi climàtica sempre acaba aparcat. Perquè no ens agrada mirar de cara la realitat o bé perquè hem assumit que no hi ha marge per revertir la situació.

A Kolonisering (Heroes de Papel, 2023), el periodista Àngel Mirallas intenta respondre les preguntes sobre com serà el món occidental en les pròximes dècades.

Les novel·les que intenten dibuixar el futur solen encabir-se en la ciència ficció, però al seu primer llibre, Mirallas tracta d’aproximar-se a 2080 amb el màxim rigor possible, basant-se en una realitat que ens duu a un camí sense sortida.

En comptes de demanar-li a Chat GPT com serà el món d’aquí 50 anys, Mirallas tracta de crear un “futur” basat amb les inèrcies polítiques que ha conegut al llarg de la seva carrera com a periodista.

Sí, Kolonisering és un llibre que retrata la política real, tot i que sigui una novel·la futurista. A Noruega, la NEP, un partit ecologista radical, elabora i executa, des del govern, un pla secret per colonitzar altres planetes. Ho fa assumint que la crisi climàtica mundial és irreversible i que el futur de la humanitat està més enllà del seu malmès planeta.

La NEP crea l’anomenat Projecte Verger que, com indica el terme, tracta de cercar la riquesa natural i l’abundància fora dels dominis de la Terra. El pla requereix una inversió milionària i el govern, d’esquenes als ciutadans, el financia amb doblers de l’anomenat fons sobirà noruec.

Mirallas descriu amb rigor i coneixement les entranyes de la política situant-se dins els despatxos on es prenen les decisions. Relata amb precisió la importància dels liderats i de les inèrcies dels partits, i com els polítics actuen calculant contínuament les conseqüències dels seus actes i intenten passar a la història.

Kolonisering (o Colonització) explica el pla del govern noruec per aconseguir que el país escandinau deixi de ser irrellevant a nivell internacional i que passi a ser a la avantguarda de la tecnologia aeroespacial. L’autor fa un ingent esforç per intentar explicar el Projecte Verger amb el màxim rigor científic, i intenta aproximar-se, més des de la ciència i no tant des de la ficció, a la tecnologia que pot fer possible una colonització de l’espai.

Si us agrada la física, l’astronomia, la mineria, la medicina o la informàtica, trobareu un llibre ric en arguments per creure que viure en un altre planeta és encara possible.

Mirallas construeix una novel·la plena d’informació útil per als governs que vulguin afrontar el futur de la humanitat i que se’n vulguin penjar la medalla. Però tant la ciència com la política són l’excusa de l’autor per abordar al gran dilema que afronta la humanitat en aquest punt de la seva existència: la desafecció.

Kolonisering retrata un futur en què l’home vol deixar de banda els sentiments i les seves pròpies arrels per donar-se una nova oportunitat, això sí en altres planeta.

És possible sobreviure en un món sense afecte? El lector de Kolonisering potser trobarà la resposta a la pregunta de si els humans poden deixar de ser humans per aconseguir el seu objectiu de perpetuar-se en el temps.

Només per assistir a les converses entre un humà sense afecte i una intel·ligència artificial sense humanitat, en un planeta desconegut, val la pena llegir les més de 600 pàgines d’una història relatada de forma no cronològica a través d’uns personatges plens de traumes destinats a cercar il·lusió i una nova llar a anys llum de la Terra.