Si un hi ha un tret que defineix l’ésser humà modern és la seva por al patiment. Aquest estiu, extremadament càlid, la terra ens està enviant un missatge contundent. Les temperatures extremes són una galtada de realitat, i nosaltres només sabem respondre el desafiament climàtic encenent l’aire condicionat, i fins i tot baixant-lo un o dos graus menys.

Uns amics que viuen al Cantàbric me conten que, després d’haver estat uns quants dies a 40 graus, ara dubten si posar o no climatització a la seva llar. Jo pensava que la seva condició de “gent del nord” els predisposava a superar qualsevol contratemps climàtic, però potser els estereotips ens estaven confonent. Del nord són, sí, però amb l’aire condicionat a 24 graus i amb les portes tancades.

El gran reportatge ara és esbrinar com ha augmentat el negoci de la climatització a l’Europa més càlida mai vista.

La calor “no és pot suportar”. Els humans no sabem suportar, així que la resposta és comprar. Consumir. La benzina s’encareix i la resposta és comprar un cotxe híbrid o elèctric. El discurs oficial i la publicitat ens asseguren que la tecnologia fabricada per fer-nos el dia a dia més còmode és més eficient i menys contaminant. Mai tendran el valor de dir-nos que, si fa tanta calor, ens hem d’adaptar.

El mercat no se pot aturar. Faci fred o calor. La resposta a la calor extrema és però l’aire condicionat. Si fa calor, ens refrescam. Com més aire condicionats es fabriquin, més predisposarem el planeta a l’escalfament global, però aquest pensament ara no toca. Perquè fa massa calor.