Els joves i els infants que protestaven els divendres pel seu futur estaven acaparant massa protagonisme en la construcció del debat públic. Potser calia tancar-los a casa i dir-los que tot aniria bé.

Greta Thumberg, la nina que irrità Donald Trump, la persona que va posar en el mapa polític el neguit de milers d’infants i joves envers el món en destrucció dels adults, també es va haver de quedar a casa quan esclatà la pandèmia.

Des d’aquell moment, l’emergència sanitària ho governa tot. La distància de seguretat i la mascareta han devorat tots els debats i els han ajornat per quan ‘millori la pandèmia’.

Ara, per exemple, no és el moment de reivindicar el dret dels joves a tenir un planeta menys contaminat, perquè la prioritat és la crisi sanitària. No és rellevant que milions de mascaretes es llancin a terra cada dia o el diòxid de carboni que està sobre generant l’èsser humà en la lluita per la supervivència.

Ara tampoc és el moment de debatre sobre la mobilitat sostenible (sostenible, quina paraula més arcaica).

Perquè ara el que toca és abaixar la corba de contagis. No importa tant si milions de ciutadans atemorits s’han entregat a la seguretat del cotxe privat per por a contagis. Ara aquest debat no toca.

A les 9 del dematí, dintre les escoles, els alumnes respecten de forma escrupolosa els protocols sanitaris i els mestres inverteixen temps i energies per fer de policies sanitaris.

I mentrestant, a fora, els vehicles privats dels pares circulen en romeria creant tot un saló de l’automòbil. El bus ha passat de ser d’una alternativa al cotxe a un espai d’aglomeracions, i per tant contagiós.

L’aire és en aquesta hora del dia irrespirable per mor dels motors dels cotxes, però ara no és el moment de debatre ni molt menys de prendre mesures al respecte.

Ara hem d’aturar la pandèmia peti qui peti. És una acció global, sense matisos, carregada d’urgència i dramatisme.

Així que, mentre els motors segueixen emetent gasos que contaminen l’atmosfera i posen en perill la salut pública, dintre dels vehícles, la salut individual està garantida si es mantenen les distàncies.

Tampoc és el moment de debatre sobre si cal o no vacunar els infants perquè precisament la solució a la pandèmia passa per una vacuna. I no proveu de qüestionar tot això perquè us confinaran al club de Miguel Bosé.

I així, moltes reivindicacions socials i econòmiques, que s’han lluitat durant els darrers anys, han quedat sepultades per un nou ordre i un llenguatge únic que ho governa tot. L’emergència sanitària. La resta és història.

Mirau si no els drets laborals. Fer vaga és ara políticament incorrecte i un perill per la sanitat, fins al punt que un regidor socialista ha dit que “ara les vagues no toquen” referint-se a l’EMT de Palma que presideix.

L’ex líder de la banda de rock ‘Barricada’ ha dit que el carrer “hauria de cremar veient el panorama a Espanya”.

Malament. Ara no és el moment d’omplir els carrers i protestar contra el sistema perquè hem d’abaixar la corba de contagis, i això implica quedar-nos a casa.

Ara fa un any, me vaig negar que el meu fill d’onze anys es manifestés pel seu futur i per salvar el planeta.

Avui no pot fer-ho perquè no és el moment de sortir al carrer.

Ell i milions de nins han arribat a sentir que s’han de quedar a casa per protegir els seus padrins.

Un any després de les manifestacions dels divendres pel futur del planeta, als infants se’ls ha tapat la boca amb la mascareta i les normes sanitàries.

Els nins i nines de tot el món que sentien que la seva veu importava més enllà de casa seva, ara veuen tot de cintes de plàstic i cartells que manen prohibicions. I viuen en un lèxic de restriccions, protocols, normes, mesures i emergència.

Però bé, seguim complint les normes, i no ens relaxem que encara ens diran que som ‘amantes bandidos‘.