Un grup de 20 persones ocupa tota la planta de dalt del restaurant. Els homes fan la sobretaula mirant el partit den Nadal a través del mòbil. Que duguin o no mascareta ja és irrellevant. Perquè el que compta és el compte, que pagaran ben a gust.

Vos imaginau que gastar 200 euros en un restaurant sumés punts al Passaport Covid? Estàs vacunat i gastes. Què més se te pot demanar com a ciutadà?

Se sent un crit d’alegria col·lectiva. En Rafa ha guanyat. Són les tres i mitja d’un diumenge de gener amb regust de primavera. Fa un sol que cura. Els ametllers han florit. En Nadal ha guanyat. I l’arròs brut ha estat ben bò.

És un d’aquells diumenges que tantes vegades hem viscut els mallorquins. A les tres, amb l’arròs tovant dins el nostre estòmac, pegam crits amb quan en Nadal fa un punt. Com el 2005. O el 2013. O el 2018.

En Rafa, i ho dic com un elogi, és, quan guanya, el millor anti depressiu de la majoria dels mallorquins i mallorquines.

Ha tornat a passar. Ha tornat a remuntar, a fer una gesta, amb 36 anys. Després de la covid, no hi ha al planeta un ésser viu més tossut que el manacorí.

El restaurant és ple, i ple de mallorquins. Tot és normal, com abans de la pandèmia. Però a fora ja res és com abans.

D’això va la pandèmia? Patir l’aillament físic i social entre setmana per poder gaudir del restaurant el cap de setmana?

Han de dur els infants la mascareta durant 12 hores al dia, entre setmana, perquè el diumenge puguin ser premiats amb un gelat al restaurant o hamburgueseria que més els agrada?

A la carta llegeixo ‘Entrecot de Angus Madurado 150 gr’ però també me fa ganes el gall de Sant Pere amb ceba frita.

I me sento persona, pagant, però persona. D’això va la sisena onada del virus Omicron. Mascareta a l’aula. Gofre a la Gelateria.