Introducció de la taula redona ‘Cap a un consens en el model de Serveis Socials’, organitzat per Prosocial el 2 de juny de 2016.

Aquest passat cap de setmana l’informatiu cap de setmana d’IB3 ràdio informava que les administracions públiques deuen al Tercer Sector de les Illes prop de 5 milions. Les entitats socials han de fer equilibris, de vegades posant-hi doblers, per poder realitzar una tasca que correspon al govern, consells o ajuntaments. Els doblers no arriben moltes vegades per la complexitat de l’administració. El Tercer Sector a les Balears mou 100 milions d’euros a l’any, dóna feina a prop de 3.500 persones i dóna servei a unes 145.000. És una noticia escandalosa que, malauradament, no ‘ven’. Vull dir. Si canviàssim la paraula ‘Tercer Sector’ per ‘Sector Sanitari’ segurament la veuríem en portada dels principals diaris de les Illes. Què falla? Perquè no ens escandalitza?

Hi han educadors que cobren mil euros i que estan saturats de feina, i que l’única cosa que poden fer és donar les gràcies perquè fa feina ‘de lo seu’. Ah, la gran excusa que justifica la precarietat laboral. Tenir vocació, i a més a més cobrar. Què més se pot esperar? Per ventura enlloc de mil euros, paguem-li 800.

Ja existeixen macro empreses de Treball Temporal de seguretat privada que s’està enduent concessions de Serveis Socials. Treballadors socials, educadors, que fan feina per empreses privades a les quals, per comoditat, les administracions externalitzen un servei bàsic del qual en son responsables. Hi han educadors que cobren mil euros i que estan saturats de feina, i que l’única cosa que poden fer és donar les gràcies perquè fa feina ‘de lo seu’. Ah, la gran excusa que justifica la precarietat laboral. Tenir vocació, i a més a més cobrar. Què més se pot esperar? Per ventura enlloc de mil euros, paguem-lis 800. A més a més, si guanya tant poc s’ho ha cercat. Si hagués estudiat medicina o dret, com els seus germans grans.

Atenció perquè segurament ja passa: 800 euros per a un treballador de serveis socials. Podria ser el sou d’una jornalera o d’un ‘segurata’. I ho sento per aquestes dues feines, que son d’allò mes dignes. Però és curiós. Aquell que ajuda als més desfavorits, perquè tenen un sou de 800 euros, també els cobra.  És a dir, un projecte de pobre que ajuda als pobres. Reflexió econòmica: si un educador social al final necessita com el que més serveis socials, no encareix això el sistema? A no ser que l’educador social/indigents s’autoserveixi socialment a ell mateix. Així assistiríem al naixement del Meta-educador social. Una gran negoci per les Administracions Públiques. O no.

Si un educador social que cobra 800 euros al final necessita com el que més serveis socials, no encareix això el sistema? A no ser que l’educador social/indigent s’autoserveixi socialment a ell mateix. Així assistiríem al naixement del Meta-educador social. Una gran negoci per les Administracions Públiques. O no.

La mala gestió dels serveis socials genera més necessitat social. Però això no apareix als pressuposts. Només actuam davant l’emergència social un cop produïda i no sobre la prevenció. Vaja que  més que servents socials necessitam ‘segurates’ socials, i a preu de patató.

Els principals actors dels Serveis Socials i del Tercer Sector comencen a unir-se per fer força.  Volen  un model en el seu l’àmbit, com passa a l’educació o la sanitat. Però alerta… Se n’han fet tants i han servit per tant poc. Els pactes després comporten comissions interdepartamentals, de seguiment del pla… Perquè sempre, abans de la política,  s’ha de fer un pla. De vegades de xoc. En serveis socials està de moda. Un pla de xoc social… Vaja, que no hem fet bé les coses, o perquè no ens interessava o perquè no ho podiem pagar…. I ara hem de cridar el ‘segurata’… social.

La mala gestió dels serveis socials genera més necessitat social. Però això no apareix als pressuposts. Només actuam davant l’emergència social un cop produïda i no sobre la prevenció. Vaja que  més que servents socials necessitam ‘segurates’ socials, i a preu de patató.

Sovint es dilueix l’energia en aquests plans i comissions que alenteixen els temps i moltes vegades no serveixen per res. Tot va molt lent i costa molt de tirar endavant. Tot menys la Facultat de Medicina. Un miracle, textualment, va dir la presidenta Armengol. Quin gran consens hi ha hagut entre dreta i esquerra envers la facultat de medicina. Surt més a compte tenir els metges contents? Més que els professionals de l’àmbit socials sí, perquè son de Serveis Socials. I amb això ja està tot dit. Per tant, avui no demanam als Serveis Socials el miracle de la multiplicació dels euros i les facultats de medicina, però qui sap si d’aquí surt un nou impuls. Un nou enfocament basat per exemple en la prevenció, en la visió integral d’aquest sector que s’alimenta, per bé o malament, de tots els altres.

Una bona educació, una bona sanitat… fa més bons i efectius els serveis socials. Vaja que no haguem de recórrer al recurs del ‘segurata’.

Després hi ha la frase que s’ha repetit aquests anys com un mantra: ‘La millor política social és la creació de feina’. Digau-lis per exemple als treballadors de handling. Aquesta mateixa setmana ha sabut que a Son Sant Joan, l’aeroport que ha de batre tots els records de la destinació turística de moda, les Illes Balears, hi han treballadors de handling que en un mateix dia, fan feina per a tres empreses subcontractades per Aena. Tres empreses. Llocs de feina. I l’angoixa que això provoca? I la precarietat laboral d’un col·lectiu desprotegit que no pot ni tant sols conciliar la seva vida personal? Això no computa a l’INEM. Només ens venen que se creen llocs de feina. Una feina / esclavatge que en canvi, malauradament, engreixa les demandes de serveis socials, i novament hem de cridar el ‘segurata’… i a preu de patató.