Vull pensar que finançar Los 40 Music Awards amb els doblers d’un impost de turisme sostenible no és assumir que allò que volen els joves de les illes és mantenir-se enganxats a les seves pantalles mirant productes culturals globals i deixar de pensar en canviar les coses.  I que allò que començà com un impost ecològic acabi essent un impost per sostenir els governants.

Rawl Alejandro puja a l’escenari per recollir el premi de part de la seva “musa”, la Rosalía. Hi ha besada entre la parella del moment.

Els mil·lennials i pandemials que són al recinte embogeixen. Milions de persones a tot el món s’afanyen a posar m’agrades i comentaris a la retransmissió de la besada cerimonial.

El gran moment succeeix a un quilòmetre de casa meva, al barri de Es Camp Redó, però podria haver passat a qualsevol banda del món. Els reis de la música són a Mallorca, però el que veim a través de les plataformes a les nostres pantalles no té res de local.

Si almenys la Rosalia s’hagués posat un rebosillo, o un petit detall de tela de llengua, a l’escenari, qui sap el bé que hagués generat en l’economia local. Però ella anava ‘vestida’ amb una americana amb ombreres que li ve enorme, tot marcant l’estilisme de milions de nines arreu del món dels pròxims mesos.

La gran festa global d’un grup de comunicació privat està passant a Mallorca. En concret al Velòdrom Illes Balears, abans Palma Arena.

Aparador internacional, model de turisme i premi per la joventut

L’omnipresent Govern de les Illes Balears està darrere de tot el sarau, ja que l’ha finançat amb l’Impost de Turisme Sostenible, abans Ecotaxa.

El conseller de Turisme havia justificat la inversió perquè un acte així atreu el turisme en temporada baixa. El Batlle de Palma es congratulava pel fet que Los 40 Principales Music Awards posen la seva ciutat “en el panorama internacional lligat a la música”. I la presidenta de Mallorca entenia que dur aquest acte privat a l’illa és una forma de “posar en valor l’esforç dels joves”.

Aprofitem idò per analitzar què és el que entenem per turisme a les Balears a mitjans de novembre. El públic que era al Palma Arena (perdó, però jo li seguiré dient així), unes 800 persones, eren oients de tot Espanya que la cadena privada havia convidat a la gran gala.

Posem per tant que eren 800 “turistes” que varen pernoctar a Mallorca un o dos dies, i que varen consumir aquí i que varen interessar-se també per la cultura d’aquí.

Vull pensar que, si pagaven les institucions locals, els agraciats compraren en comerços de proximitat, menjaren llonguets i panades i dinaren o soparen a Es Racó de Gènova o Es Cruce. També don per descomptat que feren turisme cultural a Can Balaguer, Es Baluard, que visitaren els talaiots de Capocorb o el museu de llata de Capdepera.

Don per descomptat que els 800 turistes ‘principals’ varen ‘descobrir’ les Illes Balears durant els dos o tres dies que hi varen romandre, i que no varen optar per quedar-se a l’habitació del seu hotel gaudint del wifi gratuït, comprant capricis per Amazon, mirant vídeos de Trap i Reggetón al seu mòbil, i que no s’alimentaren de McDonalds comanat a través de Glovo.

En segon lloc, tal com va dir el batlle de Palma, posem el focus amb esbrinar que significa posar la ciutat ‘en el panorama internacional’. Vull pensar que estar en un ‘aparador’ mundial significa que ets una ciutat coneguda i reconeguda pel teu llegat cultural, artístic, arquitectònic, gastronòmic, pel teu tarannà, en definitiva.

Vull pensar que el batlle de Palma, amb aquestes paraules, estava convidant al ‘panorama internacional’ a reconèixer la ciutat pel seu centre d’art contemporani, per ser un pol d’atracció del món de la creació, pel seu llegat històric i patrimonial. O pel seu transport públic de referència internacional.

Presentació de Los 40 Principales Music Awars davant les institucions locals.

Don per descomptat que els doblers públics dels palmesans s’han destinat a Los 40 Principales Music Awards perquè els artistes premiats, en sortir a l’escenari global de milions de pantalles, varen fer referència al caràcter de la ciutat, a les bondats de la seva gent, o a les seves línies de tramvia urbà.

Meam. No feia falta obligar a Aitana a menjar-se un ‘quarto embetumat’ al seu perfil de Tik Tok, ni tan sols que Ed Sheeran s’interessés per les confraries de Sant Sebastià. Don per fet que l’Ajuntament de Palma sabia que, a ulls de l’espectador global i les seves interfícies, Los 40 Principales Músic Awards se podrien haver celebrat a Guadalajara, Vigo o El Puerto de Santa Maria.

El model de joventut

I en tercer lloc, parlem dels joves. Ai, els joves. Se mereixen alguna alegria. D’això no en tenc cap dubte. La presidenta de Mallorca, amb el seu missatge d’aval públic financer, ens està dient què són, per la institució que ella presideix, els joves.

I vull pensar que, per ella, la joventut és una etapa vital de la vida de les persones que es caracteritza per l’autonomia, la diversitat i els valors. Vull pensar que, pel Consell de Mallorca, els joves són persones vulnerables, que necessiten el suport dels adults per fer-se camí a la vida. Que són persones crítiques, que volen millorar el món en què viuen.

Don per descomptat que la joventut que predica la presidenta de Mallorca quan justifica la subvenció de Los40 Principales Music Awards, no és una joventut apolítica, acrítica, que passa massa temps de la seva vida enganxada a productes culturals globalitzats i deslocalitzats. Que no vull obsessionada amb la roba de marca, les mansions amb piscina dels milionaris i les sessions de Twitch de El Rubius. Que saben qui és Carles Samper, Joan Bibiloni, Los Javaloyas, Antònia Font o Al Mayurca.

I que saben també que, durant la pandèmia, se’ls ha arraconat, assenyalat i reduït a un segment de consumistes digital. Vull pensar que el premi a tot el patiment de la pandèmia és fer venir a artistes globals als quals no podran ni veure en persona.

Hagués sigut impagable que, a canvi d’amollar els ‘quartos’ per Los 40 Principales Music Awards, el Consell hagués exigit una col·laboració de Rosalia amb Harmònica Coixa.

El mantra de la ‘sostenibilitat’

Però deixem de somiar, i parlem de la paraula més repetida de la política contemporània d’esquerres: la sostenibilitat. L’impost de turisme sostenible, que ha fet ‘possible’ la besada global de Rawl i Rosalia a Mallorca, fou primer de tot una ‘ecotaxa’.

EL projecte més ambiciós i arriscat del primer pacte d’esquerres, que se va crear per reparar i protegir els mals mediambientals i la minva de recursos naturals que generava el turisme.
L’ecotaxa, que havia de posar fre a la depredació del territori que genera el monocultiu econòmic, va servir tanmateix per posar d’acord a les dretes i els empresaris turístics per desbancar el govern d’esquerres. I ves si ho varen aconseguir.

La por a tornar a enfadar aquest lobby (ara li diuen SOS Turisme) va mutar a l’impost ecològic a un de ‘turisme sostenible’. I ja hem arribat a la paraula-mantra.

I vull pensar que, tot mantenint l’esperit ecofriendly del gravamen, a la gala de Los 40 Principales Music Awards estava contemplat que els artistes influenciadors de les futures generacions varen proclamar missatges de respecte al territori, en contra del canvi climàtic i a favor del consum responsable i de proximitat.

I que totes les estrelles del Streaming global que varen passar unes hores a Mallorca foren referents en el respecte al nostre ecosistema. Perquè vull pensar que els joves que veuen els vídeos de l’streamer Ibai saben què significa la paraula sostenible.

Però potser vull pensar massa i don massa coses per fetes. Perquè potser, el que realment volen els joves de les Balears, i també els que ens volen visitar, escoltar C.Tangana a la ràdio del seu cotxe tunejat mentre condueixen a tota pastilla per l’autopista de Campos per poder anar a Es Caló des Moro i fer-se una selfie.