Ja hem fet les panades. Ahir diumenge horabaixa ens hi posarem. I engany, a més a més, les hem retransmès pels predins.

Estimats compatriotes. Crònica de confinament. Dia 23.

Ho teníem tot a punt. Els ingredients, el forn en marxa i la sessió d’Skype encesa.

Connectam amb els predins. Situam l’ordinador portàtil de tal manera que puguin veure un pla general dels seus néts fent les panades.

Com si es tractés d’un Gran Germà en privat, nosaltres feim, nosaltres ens relacionam, de vegades discutim, i ells, els predins, passen molt de gust mentres observen des del sofà.

És un moment impagable, així que no descarteu que, per la pròxima pandèmia, Skype i la resta de plataformes de video conferència ens posin publicitat si volem seguir connectats amb els nostres familiars.

Panades a ca’ls Palou powered by Orange.

Les panades surten gairebé perfectes i no només pels bons consells que arriben des de l’ordinador.

Els meus fills ja n’han fetes moltes vegades i gairebé no els han d’explicar res.

En moments com ara és quan valoro la importància de les reunions familiars presencials.

Admeto que de vegades, en el passat, m’he sentit abrumat per tanta vida social i tanta tradició familiar.

En canvi, ara, en temps de confinament, cada visita que hem fet a ca’ls nostres majors, cada instant de qualitat que hem cultivat amb la familia és un tressor que ens manté l’ànim.

Jo, que som qui té menys gràcia per fer panades, me dedic a la realització audiovisual de l’esdeveniment.

Faig panoràmiques de tots els participants, i plans detall de les manetes de n’Aina doblegant amb art i delicadesa les tapes de les panades.

En el moment d’enfornar les primeres panades, agafo el portàtil amb les mans olioses i i faig un travelling del moment que na Maria se les enduu a la cuina.

Per un moment tenc la temptació de ficar l’ordinador a 180 graus dins el forn.

I així passam dues hores de qualitat fent panades, i mostrant la nostra vida als predins.

I ens feim una foto final amb les panades en primer pla i nosaltres al costat de la pantalla de l’ordinador on hi són ells.

La foto és surrealista. M’entra tristor pel fet de tenir-los digitalitzats, però també penso amb la immensa sort que tenc i que tenen els meus fills de poder veure per skype els seus 4 predins.

Ja hem fet les panades i han sortit molt bones. Enguany ens les menjarem totes i no en regalarem cap. I no perquè no ens faci ganes sinó perquè és temps de panèmia. I cal guardar-les ‘per si un cas’.