Ja ha passat l’1 de maig de 2016, que a les Balears serà recordat no per la reduïda manifestació del Dia del Treballador, sinó per una altra concentració al carrer. En aquest cas etílica, a la Platja de Palma. Un passa-carrers de #WelcomeTourists que hagueren de renunciar al botellot organitzat per empresaris de la zona davant la presència de la Policia Local de Palma. En aquesta Guerra contra el Turisme, capítol 1, vaig enyorar veure els regidors del PP de Palma avituallant amb botelles espirituoses els frustrats guiris ardents d’alcohol per combatre el fet que, com passa amb les pintades de Sa Calatrava, no han estat benvinguts a Palma.

Fou un gran dia pels treballadors del taxi a la platja de Palma, i també pels empresaris d’una coneguda sala de festes que va albergar els refugiats etílics privats de la ruta de l’alcohol. Sí és que, amb mala imatge o sense, amb presència policial o sense, amb al turisme sempre en feim un duro. Com va dir aquell: #WhatElse. Per això, a partir d’ara l’1 de maig s’hauria de traslladar a les immediacions del Balneari on autòctons i forans podríem fer un cant conjunt al ‘llocs de feina, punyeta’ que va batejar l’ex president Matas.

Però no donaré més idees perquè no les estic registrant enlloc, i perquè avui en realitat volia aprofitar l’endemà de l’1 de maig per reivindicar els (no) drets dels treballadors autònoms. Un col·lectiu de cada vegada més ampli, que moltes vegades s’hi fan contra la seva voluntat, que mai diuen que ‘no’ a res i que a més a més no protesten. Una joia per a les empreses i les administracions, que en comptes de fer-los un homenatge, els mantenen (i ja els va bé) a l’anonimat dels seus IPads. Talment com si fossin uns Anonymous convertits en Autonomous. Per no esser tenguts en compte, els autònoms ni tant sols tenen una emoticona al WhatsApp ni una direcció general al Pacte 3.0., que ja se podria estirar, no sé, una subdivisió a Transparència, dos col·locats més (això sí, amb contracte fixe). No vendria d’això.

I ara és el moment en què ho confesso. Jo també soc Autonomous i a més a més creatiu, i no faig feina a cap circ ni a cap teatre, però de vegades m’hi sento identificat. Perquè cap dia és igual, un dia blanc i l’altra negre, però sobre tot perquè tot i vendre idees a preu de patató, ma mare està molt orgullós de jo. perquè som necessaris, i per què a més a més tenim sentit de l’humor. Encara recomano la paròdia de Toni Nievas a youtube sobre un autònom que surt de l’armari i que es treu la vida per incomprès. Això sí, abans demana la factura de l’autòpsia.