Editor's Rating
Tant de temps després de no poder-me acostar a vosaltres, només vos puc contar com estic d’aquesta manera. És només amb la paraula escrita, com amb la literatura, com amb l’art, que podem rompre aquest mur psicològic (i físic, tanmateix) que la mascareta ha imposat entre nosaltres.
Un any després de l’inici de la pandèmia, al carrer no sé ben què explicar-vos. Si me demanau com va tot, idò vos diré que com ahir. O com despús-ahir. O com la setmana pasada. Un bucle que, exteriorment, no canvia massa, però per dintre sí. Hi ha una acumulació de tants dies sense experiències compartides que van sedimentant a la nostra salut mental. És la acumulació d’incidències acumulades. De dies de només poder mirar ulls que miren ulls que estan esgotats.
Vaig tant escàs de vivències, de somnis reparadors, d’il·lusions mundanes. Si voleu que us conti bones històries, Netflix. Perquè l’estat d’ànim és baix, però almanco a casa ens connectam a internet i som ‘prime‘, ‘premium‘, ‘plus’. Si pagam 7,99 euros al més, som l’hòstia. I si volem provar noves experiències a la vida, tenim un mes de prova gratis.
El cafè amb llet del dematí ja és definitívament sense sucre. Ara va acompanyat de xifres de contagis, taxes de positivitat, de cepes mundials.
La mare de totes les dades del covid-19 és la incidència acumulada. Aquesta és el percentatge que mou el món ara mateix. És la xifra que ha penetrat en les converses de tothom. Abans, era què havia fet el Mallorca. Ara és que Mallorca ha baixat de 300.
La incidència acumulada és un tret identitari, l’únic de fet. És allò que ens defineix com a societat del segle XXI, i que ens compara. Nosaltres estam per damunt de 500. Idò nosaltres hem abaixat de 450.
Cada dia que passa és com una actualització de programari. Perquè cada dia se revisen les dades sanitàries, i, com passa amb la informació del temps, ens hi hem acostumat. Vivim instal·lats en un antivirus. I el pagam, i tant que el pagam.
De vegades pens si seria possible que, a banda del minut i resultat dels contagis, els governs serien capaços d’actualitzar l’estat numèric de la nostra Salut Mental. Un termòmetre en temps real del nostre estat d’ànim.
Vos imaginau que, als informatius, després d’informar de la baixada de la incidència acumulada a Mallorca ens diguessin, per exemple, que puja la incidència de la depressió acumulada? Vos imaginau que, a les rodes de premsa del ministeri de Sanitat, devora en Fernando Simón, en comptes del cap d’un exèrcit, hi hagués un psicòleg?
Un any després de l’inici de la pandèmia, seguesc sense posar percentatges i taxes a la denominada ‘altra corba’, la de la salut mental. Serà perquè és més difícil de quantificar? Serà per l’estigma sobre salut mental, que encara és tan poderós al nostre món?
Darrerament he conegut gent nova a la qual encara no li he vist ni la boca i ni el nas. Els meus ulls coneixen ulls, i a més veuen, esgotats, ulls entristits. Pot ser una bona lletra per una cançó.
Cap comentari