Aquest podcast és el resultat sonor d’un dematí sencer d’abril al bar Plata. Espero que sigui el primer de molts en què pugui immortalitzar els sons de la ciutat de Palma i els seus veinats. Feliç viatge!

Perquè li he posat ‘Nació Palma’ al podcast? Per una qüestió identitària. Si a jo me demanau: “d’on ets?”, jo us hauré de respondre que som d’un país, d’una illa o una ciutat. Però, en realitat, més que un límit purament terrirtorrial, a mi el que m’identifiquen son los persones i els llocs.

Quina és la meva nació?

Me sentireu dir que me sent mallorquí o palmesà, i és cert, però hi posaré més ènfasi si me demanau pel bar Plata o el Savoy.

Un bar pot ser una nació? Potser sí, tot i que de manera esporàdica. Un bar és un lloc de passada, però tanmateix pot ser un nexe entre persones molt diferents. I, en ocasions molt puntuals, com passa amb el bar Plata, un territori comú de benestar, i fins i tot d’amistat.

Aquest podcast no seria de cap manera si no existís en Juan Pérez i la seva web www.cafesdepalma.com. En Juan té la increïble virtut de parlar de bars com si ho fes d’art, d’arquitectura o de música. Et dissecciona un cafè o un bar com si es tractés d’un disc de Pink Floyd.

No coneixereu segurament ningú a tota Mallorca que es prengui tant seriosament els cafès antics, ni tampoc ningú que parli amb un to entre científic i filosòfic d’un submón que, amb ell, pren la importància que de vegades ni els mateixos propietaris són capaços de veure.

Les circumstàncies han fet que una de les veus que més apareix al primer capítol de ‘Nació Palma’, un client habitual del bar Plata, morís el cap de setmana passat. Era Juan Carles Pomar, un autèntic ‘parroquià’ del bar, un home afable, de conversa rica, melòman de la música, dels Beatles. I sobre tot, del Barça. Tant, que era molt habitual veure’l pel bar amb un xandall culé.

A ell li dedico aquest trosset d’un dia qualsevol a la ciutat que s’esvaeix.