El consumisme de la Transformació Digital és tant extrem i fàcil de practicar que correm el perill de substituir el plaer de regalar pel de comprar. Per nadal recuperem, per favor, la il·lusió sense a continuació cercar-la a Amazon.

Un nadal més me faig l’eterna pregunta de què hi ha en aquestes festes més enllà de l’obligació de menjar i gastar. L’esperit nadalenc sembla irremeiablement una actitud enfocada en aquestes dues premisses, i això les grans empreses ho saben, i ho exploten al límit.

Vos heu demanat com seria el vostre nadal si, el dia 25 de desembre, damunt la taula només hi tenguessiu un plat amb  amanida i un bistec de pollastre a la planxa?

O Que per Reis a casa vostra només arribassin un parell de calcetins dins una bossa?

I els nins i nines: com reaccionarien si en comptes de 10 regals n’haguessin de destapar només 2?

Recuperem aquell nadal en què la il·lusió no esdevingui automàticament en una necessitat de consum. És un objectiu mal d’assolir, perquè la transformació digital ens ho posa de cada cop més fàcil, des del punt de vista del consum, i més difícil des del punt de vista ètic.

Aquest és el món que retraten Aracade Fire del desig de voler-ho tot i ara.

Ens ‘ajuda’ fins a l’extrem a generar-nos noves necessitats. Ha aconseguit que podem consumir en qualsevol moment. Esperant en un semàfor ens podem comprar unes sabates per Amazon. A jo en canvi me segueix sortint a compte anar a La Elegancia de carrer Sindicat, emprovar-me tres o quatre parells de sabates, amb un calçador del segle passat, deixant que la botiguera me les vengui.

Intentem combatre aquest consumisme ferotge accelerat pels ordinadors que portam a la butxaca que, si acceptam les condicions, saben què volem i ens ho recorden a totes hores.

Les aplicacions ocupen de cada vegada un percentatge major del nostre cervell. Miram amb visió fotogràfica, opinam en versió Facebook, ens expressam amb emoticones. Pensam i automàticament desbloquejam el nostre telèfon-ordinador.

Al Betlem de Cort enguany hi ha un riu sense aigua. No és tant idíl·lic però ajuda a reflexionar

Els desitjos son consum i les grans empreses ho saben. El plaer rau en el moment de la compra, no en el valor de la mateixa. Ens agrada tenir-ho tot i ara, ‘Everything Now’, com resa el darrer hit dels canadencs Arcade Fire.

M’il·lusiona poder reviure nadals en què les reunions amb amics i familiars no girin al voltant d’un animal rostit i què vols que te regalin. Perquè el desig és de cada cop més material, no el gaudim, el compram, asseguts a l’autobús. I a l’hora de destapar el regal està tota la il·lusió venuda. 

El Betlem de Cort de l’Ajuntament de Palma enguany té un riu sense aigua. No pot ser més fidel a la realitat hídrica de les Balears, no precisament ufanosa.

Això m’ha fet reflexionar. Potser l’esperit nadalenc el podríem invertir més en fer autocrítica i no en creure’ns felicitats virtuals i abundoses. 

Segur que tot plegat ens sortiria més econòmic. I ens miraríem més als ulls.