Crònica del retorn de Via Corrupta, la ruta guiada de la corrupció, a la segona edició del festival de caminades Jane’s Walk a Palma. O com, en temps de twitter i de frenesí informativa, és més necessari que mai seguir explicant què ha passat directament als ciutadans.

Començam la Via Corrupta davant les estàtues romanes fetes en honor al feixisme de Mussolini a l’antiga Via Roma, que, talment com la Via Argentina, la de Portugal o la d’Alemanya, són noms dedicats a les dictadures amigues del franquisme. En Toni Janer explica que, ja en democràcia, canviaren el nom de Via Roma i esdevingué La Rambla, a seques, excepte els anys de Ducat de Doña Cristina i Don Iñaki.

Aquells anys en què, com ens explica el nostre Urdangarín, quan venia a ciutat s’empalmava en veure tantes possibilitats d’emprendre. Xavi Canyellas, convertit en Jaume Matas, confessa que el cas Noos començà amb una partida de pàdel entre ell i el cunyat (llavors gendre) del Rei a Marivent, a l’estiu de 2003.

Després d’uns quants cops de raqueta Matas, diu a Urdangarín que en el futur ell voldria viure a un palauet, i el Duc de Palma li respon que això s’arregla ajudant-li a emprendre l’Institut Noos. I Matas sentencia: ‘Hágase’.

A poc a poc se van apropant caminaires al punt de trobada. Escolten amb molta d’atenció. De moment no se sent cap rialla i no hi ha encara ganes de participar. Conclusió, diu en Xavi: “Son ben mallorquins!”. És la primera vegada que assisteixen a la ruta.

Després d’uns quants cops de raqueta Matas diu a Urdangarín que ell voldria viure a un palauet, i el Duc de Palma li respon que això s’arregla ajudant-li a engreixar l’Institut Noos. I Matas sentencia: ‘Hágase’.

Caminam guiats pels senyals que mostren la cara de Jane Jacobs. Va ser periodista i activista que, als anys 60, quan el cotxe era l’amo i les ciutats creixien a un ritme vertiginós, defensava el vianant, i reclamava més espais públics. Volia humanitzar les urbes. Un objectiu més necessari que mai en els temps que corren. Nosaltres agraïm que tanta de gent, en aquesta època en què tenim sempre poc temps, hagi sortit de casa i se vagi afegint a la Via Corrupta (ja devem ser uns 30). Ens sentim un poc com els antics trobadors.

Xavi Canyellas, el trobador del segle XXI, amb Toni Janer i Felip Palou.

Matas ens explica que va comprar el Palau “perquè s’esbucava” i afegeix que si no ho hagués fet ell. “hauria sigut un alemany o un noruéguigo”. És per tant, el precursor de la lluita contra la gentrificació de la ciutat.

Arribam a la plaça del Mercat, just a les portes de l’Audiència Provincial de Palma. Explicam que aquesta ruta s’ha fet gràcies a la col·laboració de la conselleria de Transparència, després d’haver contractat un estudi a Jaume Garau. Puntualitzam que hem fet una contraoferta al PP balear, però ens han dit que ells, quan governin, no faran més estudis. Faran els que els doni la gana, directament.

En Toni Janer ens parla de la Deessa Justícia, amb la vena al cap i la balança com a símbols de la imparcialitat. En Xavi la interpreta, ara assetjada, agredida. És la sibil·la de la modernitat. Davant d’aquella porta ha vist com la justícia no és igual per a tothom.

Explicam que aquesta ruta s’ha fet després que Transparència contractés un estudi a Jaume Garau. El PP balear, en canvi,ens han dit que ells, quan governin, no faran més estudis. Faran els que els doni la gana, directament.

En Xavi interpreta l’arribada d’Iñaki Urdangarín als jutjats el dia de la sentència del Cas Noos, l’antítesi de Munar. Ell entra per la porta atemorit, rodejat de flaixos, i en surt de pinte en ample, content, saludant. I fuig a tota velocitat. L’acaben de condemnar però no anirà a presó. 4 anys enrere, Munar va entrar per la mateixa porta donant besades al públic, i en va sortir amb els fums abaixats, i directe cap al presidi de la carretera de Sóller.

Caminam i anam arreplegant més gent pel carrer Unió, passant pel Bar Bosc, ple a vessar de turistes que ens miren amb cara de perplexitat.

En Toni Janer ens parla de la Deessa Justícia, amb la vena al cap i la balança com a símbols de la imparcialitat. En Xavi Canyellas la interpreta, ara assetjada, agredida. És la sibil·la de la modernitat.

Toni Janer davant les esfinx del Born durant la Via Corrupta de Jane’s Walk

Transitam cap a les esfinxs del Passeig de Es Born. En Toni ens parla del seu origen. A la Mallorca corrupta, hi faria més goig unes estàtues d’egipcis que posen una mà al davant i l’altra al darrere.

Parlam de l’empresonament de Cursach, una operació que ha commocionat la població perquè ha tocat el ‘moll de l’os’ de la societat. De tot d’una, però, en Xavi, fent de mallorquí carregat de por, ens diu, amb veu baixa, que deixem de parlar d’aquest cas, que ‘no fos cosa’.

Juan March, amb el puro a la boca, ens recorda aquella frase inspiradora de la corrupció: “cada dia neix un beneit, només fa falta saber on és”. En Xavi es transmuta de March en Donald Trump, i diu la mateixa frase però en anglès. Continua essent molt actual i vàlida per al nou populisme.

Parlam de l’empresonament de Cursach. De tot d’una, però, en Xavi, interpretant un mallorquí carregat de por, ens diu, amb veu baixa, que deixem de parlar d’aquest cas, que ‘no fos cosa’…

Acabam la ruta al carrer Sant Feliu, i som tants que col·lapsam la via que ens situam en una placeta que hi ha a un costat. Està plena de contenidors de fems. No ho hem fet amb cap intenció.

Justament és el dia que hem conegut que la justícia ha arxivat el Cas Palauet de Jaume Matas. Recordam la compra de l’immoble de luxe de l’expresident de les Balears, on el Fiscal Horrach hi va trobar, en una nit de nadal, la famosa granereta de water de 500 euros.

Matas ens explica que va comprar el Palau “perquè s’esbucava” i afegeix que si no ho hagués fet ell.,”hauria sigut un alemany o un noruéguigo”. És per tant, el precursor de la lluita contra la gentrificació de la ciutat. Però Jane Jacobs no hagués pensat el mateix d’ell.

S’acaba la ruta i la gent s’amolla. Comença el debat. Parlam de si amb la cobertura de la corrupció, i la que no ho és, s’està també trasbalsant l’ètica periodística. Acabam com sempre amb Montesquieu i la democràcia obsoleta. Punt final. Mamballetes. Gràcies!

I en Xavi conclou: “ara que hem vist això de sa corrupció, anem a Can Joan de s’Aigo”.