La Via Corrupta començava a omplir-se de gent durant el Jane’s Walk Palma fins que gairebé no hi cabiem al carrer. La gent està farta i ja s’ha tret la por.

Sólo nos espera una ciudad que hemos ido inventando mientras vivimos, porque vivir no es otra cosa que inventarse una ciudad, ir añadiendo calles en una disposición personal, trazada por la memoria, la verdadera inventora de la ciudad que somos.
JUAN BONILLA, ‘Tanta gente sola’.

Aquest divendres varem fer la Via Corrupta en el marc de la primera edició de la Jane’s Walk a Palma. Un moviment global que a través de les caminades reivindica l’ús de les ciutats com a espais públics. Prop de 200 ciutats de tot el món, els mateixos dies, són escenaris de rutes fetes pels propis ciutadans que aporten visions diferents de les urbes.

Si la societat ja no s’escandalitza per la corrupció: Escanadalitzem-la!

Vaig acudir a la cita amb l’escepticisme mallorquí que pertocava, amb el dubte de saber si un esdeveniment com aquest, sorgit de la ciutadana, gestionat des de les xarxes socials, tendria èxit.

Quan, en començar la Via Corrupta, en Toni Janer  i jo varem veure que hi havien prop de 35 persones davant l’antiga seu d’UM ens vam mirar amb cara de sorpresa i satisfacció. Satisfacció pel poder de convocatòria, i sorpresa per veure tants de corrutaires entregats a les nostres explicacions.

Alguns dels assistents a la Via Corrupta de jane’s Walk.

I sorpresa també per veure com entre els assistents hi era el jutge Juan Pedro Yllanes. Un dels magistrats que més ha perseguit la corrupció i que fou qui, en una sentència judicial, va qualificar Unió Mallorquina com una ‘organització per delinquir’.

Ell era allà, just devora de l’entrada de l’antiga seu del partit, escoltant atentament les nostres explicacions basades en fets que ell mateix havia investigat i jutjat. Un corrutaire premium.

Impagable. Tant demanar als corrutaires si alguna vegada han robat alguna cosa i escoltar del propi Yllanes, entregat a la ‘teràpia’ de petits corruptes, reconèixer que de jove havia robat una llauna d’escopinyes a Galerias Preciados.

Tot un jutge reconeixent un petit delicte. Per no parlar d’aquell nin de vora 10 anys aixecant la mà i anunciant que feia poc havia robat uns cromos. Sa mare, que estava devora ell, no en sabia res.

Així com anàvem fent ruta, més gent s’hi va anar afegint i, en acabar, davant el palauet que un dia fou de Jaume Matas per obra i gràcia del Palma Arena, érem prop de 80 corrutaires.  Fins i tot se n’havien afegit uns de Canàries que eren a Palma per un congrés.

Toni Janer i servidor durant la Via Corrupta de Jane’s Walk.

Fou un gran dia que va acabar amb la satisfacció de saber, com, gràcies al moviment global Jane’s Walk ja estam enxarxats, via twitter, amb altres rutes sobre la corrupció de Chicago, Praga o Londres.

Va ser un nou exercici de salut democràtica. Comprovar que els mallorquins, a poc a poc, ens treim la por per enfrontar-nos a la corrupció, un dels mals endèmics de la nostra societat, que constantment cal recordar i explicar.

Si la societat ja no s’escandalitza per la corrupció: Escanadalitzem-la!