Si les xarxes han afavorit la llibertat d’expressió i multiplicat els canals d’informació, que algú m’expliqui perquè al carrer està calant tant fort un missatge simplista i agressiu basat en la ignorància sobre ‘lo que está pasando en Cataluña’.

El periodisme a l’era twitter no és gens fàcil. Des de fa ja una pila d’anys, són els consumidors els que trien de quina manera, en quin moment i amb qui es volen informar. I això condiciona molt la manera de fer periodisme, ja que prima elaborar la informació el més aviat possible i intentant cridar l’atenció a l’usuari.

Passa ja molt sovint que a la major part de la gent que connecta amb les xarxes socials per informar-se, no li importa comprovar les coses, que són substituïdes per opinions moltes vegades infundades sobre fets no contrastats.

Perquè el mateix ‘Estat de Dret’ que situa 10.000 policies per evitar que els catalans votin, no persegueix, amb contundència, aquests missatges que manipulen, segreguen i envalenteixen de cada dia més els actors d’una versió dels fets?

Si això és, segons la ‘brunete’ mediàtica, un cop d’Estat, què fou el 23-F? El relat basat amb la ignorància ha pres força en el segle XXI.

Aquest és un recull de les frases que han aparegut en la interpretació dels fets ocorreguts a Catalunya a la darrera setmana. És un micro-relat construït en pocs dies, que estan escoltant dia sí i dia també milions de persones que viuen a l’estat espanyol:

El desafio independentista de los golpistas de la Generalitat, que convirtió la patraña del referendum del 1 de octubre en una segunda intifada, al más puro estilo de los nazis, con un govern deseando que haya muertos , ha desencadenado en un corralito que ya ha provocado la fuga de empresas de Cataluña. Puigdemont las ha expulsado poniendo en peligro la economia del país.

Nivell Trump, que de vegades no les diu tant grosses.

La Dreta ha entès que, en aquest escenari mediàtic de a veure qui la diu més grossa, el seu discurs pot arribar molt més fort als espanyols a través del seu telèfon mòbil

Amb la tensió a flor de pell i de tuit, la dreta política i mediàtica ha elaborat un discurs més proper al Front Nacional francès que a un partit i uns mitjans amb tradició democràtica.

És un discurs clarament de confrontació. Ara mateix hi ha tanta desinformació i ignorància, que un anàlisi crític com aquest sobre com alguns mitjans i influencers polítics està relatant el procés català pot ser considerat de radical, independentista o colpista.

És un dels grans drames de la política espanyola: no tenir una dreta intel·lectual i històrica sòlida. Els partits de missatge simplista han expandit un relat molt agressiu sobre ‘lo que está pasando’ a Catalunya. I les xarxes socials, si les saps manejar, reparteixen les proclames de forma exponencial.

Que Rafel Hernando digui que la Generalitat és nazi és dramàtic, però que no demani perdó ni hi hagi un allau de mitjans i partits que demanin la seva dimissió, ho és encara més.

Al contrari que el partit conservador de la Gran Bretanya o el Republicà a França, per citar alguns exemples, a Espanya el PP és una formació sense gaire bibliografia que recolzi els seus arguments,  més enllà dels cursos d’estiu de FAES, la qual cosa l’ha convertit en un partit de missatge simple i simplista.

No ha sigut capaç d’esvair l’ombra del franquisme, i menys en aquest conflicte emocional.

I falta periodisme per totes bandes.

I perquè passa això?

Perquè el mateix ‘Estat de Dret’ no persegueix, amb contundència aquests missatges que manipulen, segreguen i envalenteixen de cada dia més els actors d’una versió dels fets?

A Televisió Española parlen de ‘fuga de empresas’ de Catalunya i es queden tant amples.

Per què el jove Rei Felip, aquell ex adolescent que hem vist i revist estudiant a les millors universitats americanes pagades amb els nostres imposts, fa un discurs quasi militar amenaçant les institucions catalanes?

Amb la tensió a flor de pell i de tuit, el PP i la dreta mediàtica ha elaborat un discurs més proper al Front Nacional francès que a un partit i uns mitjans amb tradició democràtica.

Per què no té en compte els milions de catalans que, essent il·legal o no el que defensen al carrer, tenen un estrès emocional gairebé insuportable pel degoteig, ara bombardeig, de missatges anti catalans que han escoltat des de fa anys i anys?

La tecnologia ens ajuda a tenir més informació del que està passant però també el caos de les xarxes amplifica l’estratègia de la confusió i la desinformació. 

Que Rafel Hernando digui que la Generalitat actua com els nazis és dramàtic, però que no demani perdó ni hi hagi un allau de mitjans i partits que demanin la seva dimissió, ho és encara més.

La bandera espanyola fins ara es treia quan jugava la selecció de futbol. Ara també quan Catalunya convoca referèndums.

I la llibertat d’expressió que tant defensen molts tertulians i columnistes de mitjans de comunicació? Com queda quan parlen de gent que vol fugir de Catalunya perquè vol viure ‘en libertad’?

La bandera espanyola a les balconades fins ara només es treia quan jugava Espanya un mundial de futbol. Ara també passa quan un Govern autonòmic fa un Referèndum.

El relat, envalentonat, accelerat i amplificat amb les xarxes socials, en comptes de clarificar informativament i esdevenir seriós i constructiu, no fa altra cosa que pujar la tensió social.

La Dreta, molt hàbil en l’ús de la tecnologia, ha entès que, en aquest escenari mediàtic de a veure qui la diu més grossa, el seu discurs pot arribar molt més fort als espanyols a través del seu telèfon mòbil.

Si Donald Trump va guanyar les eleccions gràcies a Twitter, potser no cal dir res més

La bandera espanyola a les balconades fins ara només es treia quan jugava Espanya un mundial de futbol. Ara també passa quan un Govern autonòmic fa un Referèndum.

Així que, si bé la tecnologia ens ajuda a tenir més informació del que està passant (fa 20 anys no haguessim vist gairebé ni un vídeo de les estomacades de la Policia Nacional als votants del referèndum), també el caos de les xarxes amplifica l’estratègia de la confusió i la desinfomació. Si Donald Trump va guanyar les eleccions gràcies a Twitter, potser no cal dir res més.