No els preocupa que les escoles públiques, retallades de forma indiscriminada durant la crisi, estiguin a la coa de l’educació europea, però sí que vulguin ‘adoctrinar’. Tampoc els importa que els fills mirin en Bob Esponja durant tot l’horabaixa. Volen que els infants, encara que siguin uns malcriats i mengin brioixeria industrial, no s’empassin ‘la ració diària d’ideologia nacionalista”.

El passat 12 d’octubre, dia de la Festa Nacional, tot i la meva nova condició de nazi, separatista, colpista i adoctrinador, vaig permetre que a casa es posés Clan a la Televisió.

A la part alta de la dreta de la pantalla hi havia dibuixada una ‘mosca’ que consistia en tres pinzellades, dues de color vermell, la d’enmig de grog, que representaven la versió infantil de la bandera espanyola.

Ara els arguments de pes no hi caben, ni fan falta. La violència verbal contra Catalunya ha trobat una autopista de quatres carrils per banda. El Pensament Únic que els ‘unionistes’ denuncien, el contraresten amb Ignorància Única.

Me vaig imaginar com a moltes cases on els els pares, que no paren de reenviar per whastapp Memes i acudits sobre l’exèrcit espanyol a Catalunya, no estan pendents dels infants, amansats per les pantalles i la tecnologia. “Al menos así se callan un rato”, he escoltat més d’una vegada d’un adult.

“Niños, hoy podéis ver Clan todo el tiempo que querais”.

La mare, que podria ser l’autora d’una denúncia a una escola de Mallorca per ‘adoctrinament’ dels infants i imposició del català, està a punt d’apagar la tele i dir-lis als fills que encenguin la Tablet quan, de sobte, descobreix la bandera ‘rojigualda’ al canal infantil.

Emocionada i orgullosa de la ‘seva’ Televisión Española, llavors s’ho repensa (tot i que no sol pensar gaire) i els diu: “A ver chicos, hoy podeis ver Clan todo el tiempo que querais. Vale?”

Per què un ministre diu que a Catalunya no s’ensenya el castellà i ningú li demana com és que als informes Pisa hi surten més bons resultats que a altres comunitats?

El pare que tuiteja, de del seu mòbil, la ‘libertad de nuestros niños frente al separatismo’ els ha fet veure la desfilada militar de Madrid. Però els nins, que són nins, han desconnectat de la tele realitat  i s’han connectat, a través del seu Ipad, a la realitat virtual del ‘Clash of Clans’, un videojoc de guerra i destrucció entre clans. 

Del Pensament Únic a la Ignorància Única

Diu en Toni Janer en un article recent al diari ARA, que la “fera ha despertat”. Els ara anomenats unionistes (un moviment que, com sol passar a l’Espanya de l’ordeno i mano, ha nascut com a ‘oposició a’ i no com a projecte comú) han tornat a atiar el relat de l’adoctrinament independentista a les aules de Catalunya i les Balears.

El jove portaveu del PP i la “democràcia exemplar”, Pablo Casado, no dubta en afirmar que Puigdemont pot “acabar”com Companys fa 83 anys si declara la DUI. I després reconeix que no en sap massa d’història ni de futurologia. Segur que coneix millor les temporades de la sèrie de TV Joc de Trons

El diari El Mundo públicà dies enrere que l’instut públic Pau Casesnoves d’Inca ‘obligà’ els seus alumnes a donar suport al referèndum de l’1 d’octubre en horari de classe.

A partir d’aquesta informació, la portaveu de Ciutadans al Parlament, Olga Ballester, es va treure de la màniga aquest relat interpretatiu dels fets: “Hi ha nins que estan farts, obligats a enviar-se la dosi diària d’ideologia nacionalista”.

Extracte de La Vanguàrdia a l’edició web del 10 d’octubre.

Segurament, la diputada, també professora, sap que Espanya és un dels països que porten anys a la coa de l’educació segons retrata anualment l’informe PISA. I que encara pateixen les retallades indiscriminades de la crisi econòmica.

M’explica la meva ex professora Montserrat Sobrevias, amb 20 anys d’experiència en immersió lingüística: per què un ministre diu que a Catalunya no s’ensenya el castellà i ningú li demana com és que als informes Pisa hi surten més bons resultats que a altres comunitats?

Però ara els arguments de pes no hi caben, ni fan falta. La violència verbal contra els catalans i tot allò que tengui a veure amb la cultura catalana ha trobat una autopista de quatres carrils per banda. El Pensament Únic que denuncien. ells el contraresten amb Ignorància Única.

Què fa més mal a un infant? Que l’obliguin a aprendre en català o que els seus pares els exposin mediàticament com a exiliats lingüístics?

I amb el cafè i el croissant dels dematins, milions d’espanyols escolten frases com aquesta:  “ellos”, els “nacionalismes xenòfobs totalitaristes” són els que “envien ‘bales” per twitter i “donen alè a la violència”.  Autor: Pablo Casado, jove portaveu del PP i d’una “democràcia exemplar”.

A la universitat privada on degué estudiar Casado no s’explica com es va produir l’afusellament de Lluís Companys. I ell mateix ho reconeix. El portaveu del PP, en canvi, no dubta en afirmar que a Puigdemont pot “acabar”com Companys fa 83 anys si declara la DUI.

I després, Casado diu que no en sap massa d’història ni de futurologia.

Segur que coneix millor les temporades de la sèrie de TV Joc de Trons.

Adoctrinar, la parauleta

Per posar exemples, que soni l’Estaca a una escola és adoctrinar, fer reflexionar els alumnes d’un institut sobre la violència i la democràcia, és fer-los empassar-se una dosi de nacionalisme.

De fet pensar, posar en dubte, qüestionar, criticar; tot plegat valors que s’han d’ensenyar a les escoles, és ara mateix, segons el nou Pensament Únic, adoctrinar. Aquest article també ho deu ser.

“Condemnam qualsevol acte de violència i seguim confiant en l’educació. Només així reconstruirem tot el que ahir es va trencar”. Escola Mata de Jonc, l’endemà de l’1 d’octubre. Si això és adoctrinar…Amén.

Ja fa anys que als centres educatius de les Balears hi ha una minoria que denuncia l’adoctrinament i la imposició de la llengua i la cultura catalana. Alguns mitjans i partits polítics han fet de l’anècdota una arma, ara amplificada, de lluita per a protegir els seus infants del Catalanisme. 

Jo en canvi, penso que la millor manera de protegir la infància es donar-li la llibertat de triar un cop ha après el màxim de cultura, valors i ha qüestionat les coses des de l’aprenentatge.

No vull uns fills plens de prejudicis, carregats d’odi, i en canvi vull que m’ensenyin a mi a treure-me’ls. Que escoltin l’Estaca, que aprenguin català i, si son capaços de convence’m, que mirin Clan si els ve de gust.

Davant la violència verbal i la Ignorància Única: escola, llibres, mestres, pensament crític. I cultura.

Com diu George Bernanos: Tothom sap d’allò que és capaç l’odi pacient i alerta dels mediocres. El nostre gran error és creure que la seva estupidesa és inofensiva.