Poliperiodisme -3.0. És el nom que m’acabo d’inventar per parlar d’un fenomen que s’està apoderant del periodisme, i l’està denigrant. Els polítics convertits en informadors, en pseudo periodistes que pengen una foto a la xarxa i aconsegueixen ser el contingut de la notícia. La política retransmesa en temps real i sense cap filtre. I als mitjans ja els va bé.

Se suposa que haurien de ser discrets i intentar dosificar la informació per vendre un missatge el més unitari possible i il·lusionar els possibles votants. Però no. Això no està de moda, i la societat no té paciència.

Per un periodista és molt sucós que la ‘nova’ política es dugui a terme a les xarxes socials, però és una involució. Tenim uns polítics que es mullen més, que donen més titulars, però la nostra feina en aquest cas es redueix a observar en comptes de cercar. Si per a Yoko Ono la vida és allò que passa mentre fas plans, la ‘nova’ política és allò que passa mentre ets a twitter. El darrer cas el teniu en la foto que il·lustra aquest post i que ha penjat Diario de Mallorca. No són dues adolescents de secundària, son dues diputades. La portaveu de Més per Mallorca, Margalida Capellà aireja la seva indignació amb Laura Camargo a través d’una ‘fotopiulada’ que imita una altra imatge de la portaveu de Podem a les Illes, però amb intenció de respondre a una provocació. ‘Manos arriba, esto es un atraco’, escriu Capellà, tota una portaveu nacionalista, en castellà, perquè quedi clar a qui i perquè envia el missatge.

Si per a Yoko Ono la vida és allò que passa mentre fas plans, la ‘nova’ política és allò que passa mentre ets a twitter. I, mentrestant, matam el periodisme.

Tant Camargo com Capellà, que segons sembla no se poden veure ni en pintura, s’envien les fotos per fer-se la punyeta l’una a l’altra, en nom dels seus partits, però sabent també que tendran impacte mediàtic. I així és. Ja tenim noticia. I molt més visible i impactant que una avorrida roda de premsa. I el Parlament? I el periodisme? Ens ho carregam?

El director gerent de l’ATB, Pere Muñoz, es va apuntar al ‘poliperiodisme’. El polític convertit en informador sense filtre periodístic.

No m’agrada que la política se faci a través de les xarxes perquè es converteix en insubstancial. Més i Podem, dos partits que s’han de dur bé perquè sustenten un pacte, duen més d’una setmana barallant-se quan en teoria estan negociant una coalició per a les pròximes eleccions generals. Se suposa que haurien de ser discrets i intentar dosificar la informació per vendre un missatge el més unitari possible i il·lusionar els possibles votants. Però no. Això no està de moda, i la societat no té paciència. Volem saber el minut de joc i resultat del partit i no ens conformam amb mitges tintes.

Al final, Més i Podem no se posen d’acord però aconsegueixen ésser trending topic. És la nova política. Més allunyada que mai de la ciutadania. Això sí, gasten molta d’energia davant el telèfon intel·ligent, i dubto que els doni profit a les urnes. Crec que surt més a compte no fer res i quedar impassible a tot. Twitter no porta a la Moncloa. Encara.