L’olivera encisa, és la màgia viva de la Serra, a les fotos fa goig, però la seva realitat és dura. Aturau-vos un moment al camí i observau-les. Moltes estan esmorteïdes i més que fruitals són escultures de fusta. Encara queden bé a la postal, però no sabem fins quan.

Pujo cap al barranc de Biniaraix i mentre embadaleixo amb el paisatge i la màgia que es respira me faig aquesta pregunta: Un camí tant meravellosament empedrat i envoltat d’oliveres mil·lenàries, està fet per impressionar els turistes?

Deixo per un moment ‘l’autopista’ d’excursionistes, la majoria estrangers, i entro dins una finca de marjades on hi ha un home jove que fa foc de les branques dels pins i ullastres que malmenen les oliveres. Diu:“el meu predí duia això tant net com una plata”. El nét ara només pot anar els diumenges a cuidar la finca. Vaticina que en 60 anys moriran les oliveres de la Serra de Tramuntana.

Un camí proper al del barranc de Biniaraix tant descuidat com les oliveres que l’envolten. No surten a les postals.

En un desviament de la via del barranc, entro en un camí totalment descuidat, ple d’esllavissades i farcit d’oliveres mortes. És la imatge contrària a la que ‘ven’ Biniaraix amb el seu camí de ferradura polit a més no poder i els arbres centenaris i el puig de l’Ofre a l’infinit.

L’olivera encisa, és la màgia viva de la Serra, a les fotos fa goig, però la seva realitat és dura. Aturau-vos un moment al camí i observau-les. Moltes estan esmorteïdes i més que fruitals són escultures de fusta. Encara queden bé a la postal, però no sabem fins quan.

Quins doblers dedicam a cuidar les imatges de les postals que atrauen tants de milions de turistes? Quants de milions es gasten per promocionar aquestes postals i quants a cuidar la natura que les fa possibles?

Un bon amic me diu: “Què faria el govern balear si els pagesos de les finques del camí del barranc es proposessin arrabassar les oliveres centenàries tocades mort i sembrar-ne de noves per salvar l’espècie?” Hi hauria un bon conflicte, d’això ben segur, entre Agricultura i Turisme. I se farien estudis, plans d’actuació, comissions inter departamentals, i sobre tot, moltes rodes de premsa.

Permetent 12.000 banyistes a l’estiu a la platja de Es Trenc, estam tenint cura aquesta postal?

Quins doblers dedicam a cuidar les imatges de les postals que atrauen tants de milions de turistes? Quants de milions es gasten per promocionar aquestes postals i quants a cuidar la natura que les fa possibles?

El debat sobre la Serra de Tramuntana es pot traslladar a altres indrets/postals de Mallorca. Per exemple, Es Trenc. La platja és la primera fotografia que veuen els turistes en arribar a l’aeroport de Son Sant Joan. Molts d’ells venen a l’illa per anar a Es Trenc. En un diumenge d’agost se poden arribar a acumular 12.000 banyistes en aquesta platja de Campos, que acaba l’estiu gairebé sense arena, malmenada, exprimida.

No restringir, per exemple, l’accés a Es Trenc, és la millor manera de cuidar la postal que atreu a milions de persones, disposades a fer mils de kilòmetres per a reconèixer en primer persona el paisatge de la foto idíl·lica?