Jo no estic en contra de les peatonalitzacions, però sí en contra dels vianants. Bé, no tots. Abans de fregir-me, deixau que m’expliqui. Em refereixo als potencials vianants que han abandonat la vida al carrer per fer-ho tot o quasi tot des de casa.

Són els vianants que en comptes de fer una volta per la ciutat amb l’objectiu de trescar tendes per comprar unes sabates, les comanen des de casa a Amazon. O sigui la majoria. I si no, mirau les dades: entre 2014 i 2018 el volum d’ingressos de comerç electrònic a España va augmentar un 146 per cent.

O els vianants que frissen que sigui divendres a la nit, no per anar a peu al cine, sinó per veure dos capítols de la sèrie de Netflix que els manté adictes. És a dir la majoria.

O els ex vianants que ja no surten a sopar (a peu) perquè prefereixen quedar-se a casa i fer un Glovo.

Les xifres ens delaten. La BBVA research, en l’informe sobre comerç electrònic de 2018, apunta que més del 50 per cent de la població a España ja compra per internet, que 1 de cada 5 euros es gasten online, o que un 60 per cent de les compres es realitzen a botigues online extrangeres,

Les ciutats necessiten més espai pels vianants i menys pels cotxes per molts de motius. I un d’aquests motius és numèric. Tots som vianants potencials. Els conductors de vehicles són vianants. Els usuaris del bus o el tren públic són també vianants en algun moment.

Quan defensam els drets dels vianants a les ciutats estam defensant a tothom, perquè tots, en algun moment, ens desplaçam a peu per les ciutats.

Ser vianants és allò que ens uneix al marge que siguem taxistes, transportistes, conductors de bus, pares helicopter, votants de Vox o jubilats que van en llaç groc a cercar els seus néts a escola, entre d’altres.

La batalla de Blanquerna

El debat sobre la mobilitat a Palma sempre ha sigut un debat de trinxeres. O estàs a una banda estàs a l’altra. O vas pel carril bici o vas amb el cotxe. Guanyar terreny al cotxe ha sigut un exercici de resistència, un acte de rebelió, com explica en aquest video l’ex batlessa de Palma, Aina Calvo.

Blanquerna fou una mena de batalla que guanyà el vianant però amb un desgast polític brutal.  Els impulsors de l’eix cívic eren tractats de radicals quan en realitat volien crear espai pels vianants, és a dir per a tots els palmesans. Els defensors del cotxe però es redimiren quan es va eliminar el carril bici d’avingudes. Derrota dolça.

Deu anys més tard, ningú no discuteix l’eix cívic de Blanquerna, ni anyora aquell carrer llarg amb cotxes aparcats a banda i banda que servia per travessar en cotxe Palma des de les Avingudes. De fet el debat ara ha girat envers a si hi ha d’haver més espai per les terrasses dels bars i restaurants.

Les ciutats canvien, però nosaltres encara més.

Les ciutats estan canviant molt, i els canvis, quan es promouen des del poder, costen molt d’afiançar.

El darrer exemple el tenim amb la campanya dels comerciants que acusen a l’Ajuntament de Palma deperjudicar el petit comerç del centre de ciutat.

Els botiguers i restauradors varen tancar durant unes hores el passat 27 de febrer i molts entraren a Cort per reclamar una “ciutat viva”.

Petits comerciants protesten al Ple de l’Ajuntament de Palma.

Me va cridar molt l’atenció aquest lema, ja que la vida d’una ciutat és un concepte molt subjectiu, i per tant dificl de concretar en una reivindicacio.

Què és una ciutat viva?

Suposo que dependrà de cada persona, i segur que mai ens posarem d’acord sobre què és allò que dóna vida als carrers d’un barri.

L’altra pregunta és: què ha canviat perquè Palma hagi deixat de ser, com diuen els comerciants, una ciutat amb “vida”?

La resposta l’hem de trobar en nosaltres mateixos. Els Ajuntaments peatonalitzen carrers per donar vida a les ciutats i empoderar els vianants. Però: I nosaltres? Estam disposats a renunciar als nostres drets com a sedentaris consumidors digitals per sortir al carrer i donar vida a la nostra ciutat?

Els comerciants diuen que volen vendre. I nosaltres, com compram?

A Espanya, segons dades de l’INE, el 91,4 per cent de les llars estan connectades a internet front al 74,4 de 2014. Aquest extraordinari augment de la connexió en 5 anys també es veu reflectit en les compres. El percentatge de persones que compren online, en aquest perídode decissiu, ha augmentat un 20 per cent.

La depèndència de la xarxa és un fenomen imparable. Ja gairebé tot el que feim, desitjam, compram, pensam o sentim acaba necessitant una connexió a internet.

Volem comprar en una ciutat amb carrers plens de vida? Tanquem el wifi, sortim de casa i gaudim de la via pública.