Dia 11 de confinament. Així està el camp de batalla:

A la taula del menjador l’ordinador portàtil, que ha esdevingut la mascota de la casa, s’ha fet fort un dia més.

Conviu amb les restes del berenar de primera hora del dematí: un pot de confitura de taronja, dues tasses de cafè amb llet buides, un bric de llet de civada.

A l’altra cap de taula hi ha dos munts de tovalloles netes i doblegades i devora unes figures de plastilina que ha fet n’Aina.

A la cuina la batalla ha sigut especialment ferotge. La meva mini cadena de música ha resistit l’embranzida de la sandvitxera, la torradora i l’espremedor de taronges.

A la taula de la cuina hi ha un setrill d’oli, un pot de pebre negre, una goma de cabells de color fúcsia, un petit muntatge de peces de lego i la funda d’una càmera de fotos antiga penjada d’una cadira.

L’escurada a mig fer del dematí me recorda que és una rutina indispensable en temps de guerra.

Adesar la cuina és una necessitat vital, i benvinguda sigui. Avui, mentre posava ordre dins el caos he escoltat sencer el segon disc de Stone Roses, Second Coming.

Aquest és un altre dels grans luxes que ens permet el covid-19: disposar de temps per escoltar sencer un disc.

Fa dos dies, mentre feia treballs manuals amb els nins, els vaig posar el Magic Mystery Tour del Beatles.

Seguim amb les restes de la batalla del covid-19. Al passadís, el xilòfon den Joan conviu harmònicament amb la senalla de la compra, una estoreta per fer Ioga i un pot d’alcohol de romaní que ens serveix de desinfectant.

A les habitacions hi ha llibres, juguetes, figures de playmobil, tecnologia diversa i roba. Molta de roba. Si això és guerra, que no vengui pau.

Avui és divendres i intentarem que sigui una mica divendres.

El divendres abans del covid-19 (a.C.) eren el nostre moment de recolliment en família, el nostre moment P+P: peli+pizza. Ara que podem fer-ho gairebé cada dia intentarem que aquesta nit sigui encara una mica més especial.

Veurem una bona pel·lícula i soparem de pollastre al curry casolà. Bon cine i bons aliments. Cultura il·limitada i menjar bé. En això consisteix resistir.

Idò novament, si això és guerra, que no vengui pau.