Dia 4 de confinament. Avui m’he mirat al mirall i he vist com els meus ulls estan apagats. I no és gens estrany. Són ulls de mirada curta, la que permet un pis de noranta metres quadrats; ulls de WhatsApp, Instagram, Facebook, Skype, Nintendo, Tik Tok, Gmail.

Les xarxes socials, mal emprades, provoquen indigestions d’ulls i cervell. Però ara són la nostra societat.

Glovo està permetent que en Luca, el pizzer del meu barri, segueixi fent pizzes per repartir a domicili.

Vaig dir fa setmanes que això del covid-19 era una invenció de Sillicon Valley per mantenir-nos sempre a casa connectats. Demano disculpes pel comentari, això sí, perquè estic en quarantena.

Trob molt a faltar a tota la gent important de la meva vida quotidiana. El meu estimat amic Jaume, el company dels cafès de les 9 del dematí, després de deixar els nins a escola.

Som l’empremta de la gent que és capaç de fer-me riure, i amb en Jimmy he rigut a poalades durant anys.

Ara també me fa riure des de la distància. Avui, a l’hora del cafè (tele) hem recordat la seva anècdota vital amb els llibres d’autoajuda de Jorge Bucay.

Ara, li he dit, per ventura és el moment de rescatar tots els llibres de Bucay dels confins de les cases per apujar el nostre ànim.

Li he deixat la broma en safata. Ell, amb la seva lúcida ironia, ha sigut ràpid com sempre. I li ha trobat tant a Bucay com (no ens oblidem) a Paulo Coehlo, una nova utilitat, més pràctica que espiritual. I ho deixarem aquí.

Gràcies Jimmy per fer-me riure tant. Que no escatimin les rialles en aquest moment tan bíblic.

Som a l’inici d’una nova era, d’això supòs que n’estam tots d’acord. La meva proposta d’avui és que 2020 esdevengui l’any 0, l’any 0 que separi els anys abans del coronavirus (a.C.) i després del coronavirus (d.C.).

Intent que el dia passi de la millor manera possible i enganant així com puc els pensaments anunciatoris d’un abisme col·lectiu.

Som incapaç de fer-me una idea racional del que serà el futur. Des de fa 4 dies visc dels records, de mirar cap enrere, perquè cap endavant només arribo a veure els veïns de la finca de davant que es passen tot el dia en pijama fumant i mirant el mòbil. Si això és guerra que no vengui pau.

I faig la casa neta a totes hores. He fet riure molt a ma mare per telèfon quan li he parlat de ‘Milagritos‘, un producte de neteja de Leroy Merlin que té molta fama, i bé que se l’ha guanyada.

Com el meu estimat amic Pere, li don les gràcies a la xarxa de ping pong adaptable de Decathlon pels bons moments que m’ha fet passar avui. Me havia oblidat que la teníem, com tantes altres coses que abans del coronavirus que havia comprat de manera impulsiva, per creada necessitat.

El covid-19 ara ens dóna una segona oportunitat per poder aprofitar tot allò que el consumisme ens ha fet acumular a.C. Així que tan malament no ho havíem fet, consolau-vos amb això.

Tots els vinils, llibres de receptes de cuina, ebooks, tauletes, pilotes de padel, cordes per fer la comba, i altres artiligis comprats per caprici, ara sí que són útils.

Forem consumistes per preparar aquest confinament, que diria Jorge Bucay.

Per cert, algú sap si els tiquet regal de El Corte Inglés també s’han suspès amb el coronavirus?

De comprar per comprar a comprar per sortir. Un pa, una ensaimada, alls i plàtans. A la botiga encara hi ha de tot menys ganes de fer la xerradeta.

Tenim molt de menjar a casa i, la veritat, no tenc massa gana. Al meu estómac també li faltes vivències que el despertin d’una vida sedentària en un espai limitat.

El covid-19 lleva la gana, aquest és el titular. A mi una truita de patata amb una bona ensalada ja no em ve tant de gust, i de patates i ous en tenc per posar un colmado en marxa ara mateix.mateix.

Bona nit a tots i que els llibres de Jorge Bucay ens ajudin a anar de ventre més que per sanar les nostres neures.