Editor's Rating

Estimats compatriotes.

Vos escric des del renascut balcó del meu cinquè pis.

A les 8.30h del dematí, la carretera de Valldemossa és un oasi urbà per setzè dia consecutiu.

Sonorament ja es nota el confinament total decretat pel govern. Ara els vehicles motoritzats passen molt més de tant en tant.

La via pública és gairebé exclusiva pels cotxes de policia, exèrcit, camions de neteja, taxis i autobusos públics.

El covid-19 crea paradoxes com aquesta: Palma, a la fi, és una ciutat neta.

Per un petit instant m’oblido del contagi econòmic i polític i gaudesc d’aquesta calma. I m’entra nostàlgia del confinament.

M’imagino què sentiré si, d’aquí un o dos o tres mesos, quan torni a sortir al balcó a aquesta hora, el renou dels motors torna a acaparar la melodia del carrer.

El meu cervell percebrà l’anhelat soroll de la normalitat, però les meves orelles i els meus pulmons patiran el seu retorn a la vida quotidiana.

De ben segur que trobaré a faltar aquesta pau, el privilegi d’escoltar el cant dels ocells en un ecosistema que gira al voltant de quatre carrils i asfalt.

Avui he guaitat amb l’esperança de veure algun animal circulant lliurement pel carrer.

He vist el vídeo viral dels dofins nedant al Port de Sóller i les ànneres que se senten lliures al passeig Marítim.

També he vist cabres que pasturen a Còrdova i senglars incívics que s’han fet forts als carrers de Barcelona.

Tot plegat sembla una cançó d’Antònia Font o de Joan Miquel Oliver.

Desde sa seva gabi
se fuma es cigarret
I veu com el saludaun pato pekinès
Se’n torna en es sofà
Perquè és un bon patriota
Dofins en llibertat
Patos en es marítim

Ara som nosaltres, els humans, els que som a la gàbia i ells, els animals, els que passegen lliures pels nostres carrers.

És el moment del benestar animal i del confinament humà.

Vos enrecordau de la polèmica de les ànneres vives o de goma a les festes de can Picafort? Idò tassa i mitja.

El meu aplaudiment avui és pels patos de bon de veres que es passegen per la costa de Muro mentre aquells que durant anys i anys han jugat amb ells per fer-ne una tradició els veuen, des dels confins de les seves cases, a primera línia de mar.

Gràcies per llegir.

Gràcies a Soft català pel suport en la correcció.