Editor's Rating
Estimats compatriotes.
Vos escric des del renascut balcó del meu cinquè pis.
A les 8.30h del dematí, la carretera de Valldemossa és un oasi urbà per setzè dia consecutiu.
Sonorament ja es nota el confinament total decretat pel govern. Ara els vehicles motoritzats passen molt més de tant en tant.
La via pública és gairebé exclusiva pels cotxes de policia, exèrcit, camions de neteja, taxis i autobusos públics.
El covid-19 crea paradoxes com aquesta: Palma, a la fi, és una ciutat neta.
Per un petit instant m’oblido del contagi econòmic i polític i gaudesc d’aquesta calma. I m’entra nostàlgia del confinament.
M’imagino què sentiré si, d’aquí un o dos o tres mesos, quan torni a sortir al balcó a aquesta hora, el renou dels motors torna a acaparar la melodia del carrer.
El meu cervell percebrà l’anhelat soroll de la normalitat, però les meves orelles i els meus pulmons patiran el seu retorn a la vida quotidiana.
De ben segur que trobaré a faltar aquesta pau, el privilegi d’escoltar el cant dels ocells en un ecosistema que gira al voltant de quatre carrils i asfalt.
Avui he guaitat amb l’esperança de veure algun animal circulant lliurement pel carrer.
He vist el vídeo viral dels dofins nedant al Port de Sóller i les ànneres que se senten lliures al passeig Marítim.
També he vist cabres que pasturen a Còrdova i senglars incívics que s’han fet forts als carrers de Barcelona.
Tot plegat sembla una cançó d’Antònia Font o de Joan Miquel Oliver.
Desde sa seva gabi
se fuma es cigarret
I veu com el saludaun pato pekinès
Se’n torna en es sofà
Perquè és un bon patriota
Dofins en llibertat
Patos en es marítim
Ara som nosaltres, els humans, els que som a la gàbia i ells, els animals, els que passegen lliures pels nostres carrers.
És el moment del benestar animal i del confinament humà.
Vos enrecordau de la polèmica de les ànneres vives o de goma a les festes de can Picafort? Idò tassa i mitja.
El meu aplaudiment avui és pels patos de bon de veres que es passegen per la costa de Muro mentre aquells que durant anys i anys han jugat amb ells per fer-ne una tradició els veuen, des dels confins de les seves cases, a primera línia de mar.
Gràcies per llegir.
Gràcies a Soft català pel suport en la correcció.
Ben cert que anyorerem la manca d’humans per tot arreu…!!
Que be que s’esta de cami al Super..
Sa veritat que feia molta Falta….!!!
Una abraçada i gracias per compartir…!!
És ben cert que desprès trobarem a faltar aquesta tranquil·litat. Aquesta pau sonora.
Un guster llegir-te
Un professor del institut Guillem Sagrera, amic cibernètic meu, ha proposat a les xarxes que a partir del confinament s’estableixi una jornada de 4 dies laborables, 2 lliures i 1 de confinament !! Tot per afavorir al planeta i als esser humans com a part que som.
Fa saber que el dia de confinament podriem sortir a córrer i passejar, que això no fa mal a ningú …
Finalment, trob, el que sobra es fonamentalment el cotxe privat, no ho creieu vosaltres?
Sense cotxe privat, estic completament segur… aquest estressant boix sistema social afavorit i propiciat pel cotxe privat s’acabaria, i aconseguiríem revertir la nostra pròpia mort com a civilització, i de pas la dels habitants de la Terra.
El que fa la funció de cor del sistema, el que porta a la destrucció dolorosa i ràpida per canvi climàtic del planeta és, sense dubte, el còmoda i que aconseguèix fer-te sentir tot poderós, cotxe privat.
Ara m’atreveixo a dir el que no vaig voler dir l’altre dia en antena (Ona Mediterrània): El cotxe privat té els dies comptats perquè ja l’hem calat a n’aquest … i perquè sabem que hi ha enemigs que cal combatre amb tota la força i actuant tota la humanitat a l’hora, com estam tots fent amb el covid-19, des de Nova York a Palma.
No valen solucions febles, parcials, atenuants, pal·liatives … cal abandonar el cotxe privat ja !!
Encara podem triar si serà a les verdes o a les madures, no ho creieu? El cotxe té els dies comptats perquè serem capaços i tendrem el cap clar per abandonar-lo definitivament o perquè el canvi climàtic imposarà la seva força brutal.
Pot semblar que això té poc a veure amb el teu escrit d’avui, però és tot el contrari … sí, és un pensament que em roda pel cap fa dies, però el teu escrit d’avui, Felip, el teu punt de vista des de la nostàlgia que patirem quan pensem en aquest dies de confinament que estan donant una oportunitat a la resta d’éssers vius simplement a poder viure… inspira i molt!!
Ara necessitava escriure a favor dels dofins, també avistats aquests dies davant la seu; els ànecs del Passeig Mallorca, les cabres, els senglars de la península, i tots els nostres germans animals i a favor del abandonament definitiu per les bones del cotxe privat !!